La sort de tenir una habitació plena

Sempre he tingut la sensació que em fan curiositat massa coses. I no parlo d'una curiositat ordenada, sinó d'aquella que a vegades t'atabala perquè et llança mil preguntes de cop.

Això fa que a vegades m'emboliqui en camins complicats perquè, encara que em frustri, sé que no ho puc entendre tot. Em passa, per exemple, amb la física: venint d'una formació social, em desperta moltíssima curiositat entendre per què el temps passa diferent en altres planetes. M'ho expliquen, ho llegeixo, ho busco... i, tot i així, em costa processar-ho. És esgotador sentir que tens el cap ple de conceptes a mig fer i de preguntes que ni tan sols saps si tenen resposta.

Viure amb aquest arxiu mental de dades inconnexes i curiositats aleatòries pot ser aclaparador. Però a poc a poc, treballant en aquest món de la creativitat, m'he adonat que potser no és un 'error tècnic' al meu cap, sinó una cosa que compartim molts dels que ens dediquem a això.

A vegades ens obliguem a aprendre coses o a omplir la nostra ment només perquè ens «serveixin» a la feina. Però crec que el veritable plaer és nodrir la ment de forma innata, sense pensar en la utilitat; aprendre o preguntar pel simple fet de sentir-te ple. Tenir aquest "magatzem" de coses que no saps si faràs servir mai.

Virginia Woolf i el privilegi de poder preguntar

Virginia Woolf

Fa poc llegia Virginia Woolf a Una habitación propia. Ella parlava de la importància de tenir un espai físic i mental per poder crear, i de com tantes dones se n'han vist privades durant segles. Llegir-la em va fer reflexionar sobre la sort de poder "satisfer" aquestes inquietuds; la sort de poder preguntar, accedir i tenir espai per reflexionar. Perquè, encara que sigui frustrant no entendre-ho tot, ho seria molt més no poder ni tan sols intentar-ho.

Encara que a vegades m'he preguntat per què el meu cap funciona d'aquesta manera, cada vegada m'adono més que no ha d'estar tot ordenat. Que, a vegades, la virtut no és saber classificar tots els conceptes, sinó tenir la sort i la possibilitat d'interessar-te per ells. Al final, el que importa és la feina d'entendre, observar i preguntar; no tant el resultat que obtens, sinó el plaer de mantenir aquesta habitació sempre plena.

Potser la curiositat i la creativitat estan molt més relacionades del que pensem. No es tracta de tenir totes les respostes, sinó de mantenir la porta oberta a noves preguntes. Treballar en entorns creatius m'ha ensenyat que no passa res per no saber-ho tot; el que realment importa és no perdre mai les ganes de preguntar.